PARTICIPACIÓ ESPANYOLA A ESA

Quan l'Agència Europea de l'Espai (ESA) mana una nau a Mart, Venus o la lluna Tità; quan llança un nou telescopi espacial per desentranyar els misteris del cosmos, també és mèrit de desenes de científics i enginyers espanyols. Espanya és membre fundador de l'ESA, i participa en major o menor mesura en tots els programes de l'ESA.

Les empreses i centres de recerca espanyols tenen una implicació cada vegada més profunda en les missions de l'ESA. Aquesta implicació redunda en enriquiment científic i tecnològic, el que al seu torn fa possible una relació encara més estreta amb l'Agència: un cicle en el qual tots guanyen.

En termes econòmics, Espanya contribueix una quantitat al pressupost obligatori de l'ESA en funció del seu Producte Nacional Brut, com tots els 20 estats membres de l'Agència. En el pressupost obligatori s'inclouen totes les missions de la Divisió de Ciència i desenvolupaments tecnològics bàsics i estudis generals, entre d'altres activitats.

Actualment estan en òrbita 12 missions científiques de l'ESA

Primer gos a la lluna

La gossa deambulava pels carrers de Moscou i li van posar tres noms abans de quedar-se amb el definitiu: Kudryavka (rissadeta), Zhuchka (bitxet) i Limonchik (llimonet). Al final es va dir Laika, nom de la raça del gos.

En teoria, la cabina del Sputnik 2 proporcionava tot el que Laika necessitava per sobreviure, li subministraven aigua en forma de gelatina. També tenia espai suficient per ajeure’s o romandre incorporada. La gossa Laika estava encadenada per evitar que davant de l’absència de gravetat es posés a donar voltes.

L’URSS va dir als mitjans de comunicació  que Laika tornaria a la Terra, descendint a bord de la càpsula i més tard en paracaigudes, però després van admetre que no hi havia cap possibilitat que això hagués passat. La mentida té les potes molt curtes, i l’URSS en va anar dient una després d’una altra. De 10 dies orbitant fins que la gossa morís per falta d’oxigen o per eutanàsia en donar-li menjar enverinat, els rumors que només va sobreviure quatre dies es van estendre.

Més tard, en un congrés el 2002, Dimitri Malashenkov va reconèixer que Laika va morir de cinc a set hores després de l’enlairament, per la qual cosa només va poder orbitar quatre vegades la Terra. El motiu: estrès (va estar a 240 pulsacions per minut el triple de temps que l’esperat) o asfixia (el sistema tèrmic de la nau no funcionava correctament a causa de problemes a la nau i la càpsula).